Per canviar-ho tot

Després de mesos de silenci mos atrevim amb un altre petit escrit per a penjar en aquest bloc. Diguem-li escrit, post, reflexió o paraules connectades que necessiten ser endreçades a les nostres ments per explicar allò que realment volem dir. I aquesta vegada allò que vol dir la que escriu aquestes línies és que en ple auge sobiranista, nosaltres també volem la independència, però la independència PER CANVIAR-HO TOT.

A dos dies per què finalitzi la primera part de la campanya llançada per la EI, necessitava un petit espai per a traslladar algunes de les reflexions que hem estat compartint amb les companyes al respecte, i és que el debat sempre hi és, però sovint necessitem recordar que tot i fer servir paraules diferents, totes elles estan escrites amb la mateixa tinta.

Segons el DIEC:

INDEPENDÈNCIA: A qui plau de tenir lliurement les seves opinions, la seva manera d’actuar, etc., que no admet el control dels altres.

LLIBERTAT: Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc

Lluitar per la independència és lluitar per la llibertat. No és cap sil·logisme nou, i de ben segur que la coincidència entre ambdues definicions sorprèn a ben poques, però la història ha tenyit de colors diferents ambdues paraules i la relació entre elles no sempre és bidireccional. Ni totes les que han lluitat i lluiten per la independència són capaces de copsar el significat de la paraula llibertat (ho veiem dia rere dia en la infoxicació que patim pels mitjans de comunicació), ni totes les que han lluitat i lluiten per la llibertat entenen la lluita per la independència dels Països Catalans més enllà de justa i legítima, també necessària tàctica i estratègicament per assolir la llibertat completa de la classe treballadora. I aquí es troba la pedra angular, el repte que se mos planteja a totes les que ens organitzem dia rere dia sota les consignes de la lluita anticapitalista i antipatriarcal. Aquestes lluites presenten un fort component de resistència activa, d’acció ofensiva, de construcció de murs de contrapoder popular que siguin capaços de contenir les envestides del poder capitalista, de denúncia pública que permeti desmuntar tots els falsos mites, les fal·làcies, les teories que maquillen la perversitat d’un sistema depredador, de traç d’estratègies col·lectives que puguin obrir escletxes per on fer caure el capitalisme. Però necessiten poder albirar un futur col·lectiu. Caminen cap a la transformació social conscients que aquesta la construirem juntes a mesura que avancem cap a l’alliberament de les classes. I és en aquest context en què és més important que mai assegurar-nos que si es generen els mecanismes per assolir un noi espai territorial polític, hem de ser nosaltres, la classe treballadora, les que configurarem la societat d’aquest nou territori, les que incidim directament en com volem que sigui aquest. Com volem que s’estableixin les nostres relacions socials. Si aquestes han de ser justes, sense cap tipus de relació d’opressió entre classes (treballadores, dones, migrades, estudiants, aturades, pensionistes, usuàries dels centres de salut, dependents, etc), hem de ser capaces per sobre de tot de poder restablir les nostres relacions productives, la forma en què es reparteix la riquesa social, els mecanismes que garanteixen els drets socials de totes i cadascuna de les que formem part d’aquesta societat per garantir, per tant, la nostra llibertat en tots els termes. Avançar sempre cap a una independència completa que mos permeti una llibertat completa.

post02

I com ho aconseguim? En primer lloc passant a ser subjectes polítics actius en la lluita dels nostres drets i les nostres llibertats. Obviar el conflicte d’interessos que es genera per l’existència de classes és no només inconscient sinó perillós. No podem oblidar en cap moment que la negació reiterada dels nostres drets implica ingents privilegis per a les elits, privilegis als que no voldran renunciar. És per això que aquests drets els haurem de guanyar. Guanyar, que vol dir presentar una lluita activa per reaproriar-nos d’ells, sense claudicar, sense negociar, sense cedir, sense rehipotecar altres parcel·les de les nostres vides. Aquí ens aturem i intentem fer un repàs ràpid de quins drets ens referim. Ens referim a totes i cadascuna de les esferes de les nostres vides que han estat absorbides per les dinàmiques mercantilitzadores del capitalisme i per les que hem perdut tot control. No ens referim només als serveis públics (que han de ser defensats i reconvertits a comuns si realment volem una llibertat total del poble). Ens referim també a les nostres relacions socials, al nostre cos, al nostre entorn, a les nostres cases i al nostre treball, a les nostres mans, el nostre cap cos i cor. Ens referim a tots els aspectes que condicionen i defineixen la nostra vida des del naixement fins a la mort. I és aquí, novament, on ens hem d’aturar per matisar. Aquests drets no només s’han de guanyar, sinó RECUPERAR. Recuperar, que vol dir defensar la legitimitat d’uns drets que són nostres, que ho han estat sempre, i que se mos han arrencat, despullant-nos com a classe i pretenent agenollar-nos per implorar engrunes d’allò que realment ens pertoca. Els drets socials, que nosaltres construïm i que són legítimament de la nostra classe, es recuperen i es guanyen per assumpció activa de la nostra definició com a subjectes polítics del canvi i la transformació.

Aquelles que creiem en aquestes paraules, que entenem el que vol dir la dignitat de la nostra lluita per l’alliberament complet dels pobles, que intentem ser capaces de copsar el que significa la paraula llibertat, aquelles que confiem en la nostra força per trencar les cadenes de qualsevol relació d’opressió, explotació, esclavatge i repressió, som les que ens trobarem colze a colze als carrers per cridar i lluitar per la independència dels Països Catalans i de tots els pobles oprimits, però per la independència PER CANVIAR-HO TOT.

Comencem aquest dissabte?

Una de les del bloc, AKA Inspira

Deixa un comentari