De triangles i altres coses

Per poc que hagis anat a alguna de les xerrades del Seminari Taifa coneixes en J.M Busqueta. I per poc que el coneguis has hagut de contagiar-te de la seva energia, optimisme, força per plantar cara a la fera ferotge. Així ens va passar a les que estàvem el dijous passat a la seva presentació del llibre l’Hora dels Voltors a Mataró. Un dels primers dies de caloreta tropical, una canyeta freda i la neurona hiperestimulada és una combinació que promet… I així, primer vam rescatar dues reflexions recurrents en les xerrades d’en Busqueta amb les que vam començar a estirar el fil fins arribar a les idees amb les que estrenem aquest bloc.

D’una banda, emprendre les dinàmiques d’èxit del capitalisme és emprendre un camí de frustració, angoixa i depressió. D’aquí no hi ha massa més a dir. Pràcticament totes ens hem trobat en algun moment immerses dins aquests imperatius del sistema i hem sentit aquest vertigen i aquesta angoixa per no arribar allà on s’espera que arribem (estudis, feina, vida personal, social…). Però alhora, qui més qui menys de nosaltres ha experimentat aquest traumàtic però saludable trencament amb aquestes exigències i està implicat en algun procés col·lectiu que l’ha permès viure aquesta energia generada per projectes comuns satisfactoris, que és sempre molt major. I encara més, per molt que estiguem entregant forces a quinze mil espais diferents, amb un de sol que es materialitzi i tingui èxit (segons la nostra pròpia definició dels èxits) reporta energia per a emprendre quinze mil projectes més. Allò nostre entusiasme, tot i que el sistema sigui incapaç d’entendre-ho.

Però per a ser justes, la reflexió que ens va robar més hores de discussió parteix de la següent premissa: Les dinàmiques que ens permeten avançar cap a la “societat alternativa” es generen simultàniament en diferents àmbits, en els quals grups, col·lectius, assemblees, gent organitzada, estableixen espais d’acció que requereixen de tres elements que poden ubicar-se a l’espai com si fossin els vèrtex d’un triangle. Aquests elements són els Processos de Transformació, les Eines de Transformació i els Subjectes de Canvi. Si som capaces d’assignar un subjecte de canvi a cada procés de transformació i facilitar-hi les eines necessàries, anirem generant processos exitosos que permetran avançar cap a un altre tipus de societat, la que nosaltres vulguem construir.

A rel d’analitzar aquest esquema ens adonem d’una peculiaritat, el triangle és la figura geomètrica més senzilla capaç de tancar una àrea (i no, no ho és la circumferència, que està composada d’un número infinits de punts). I va ser precisament a partir d’aquesta reflexió quan ja la nit va començar a estar perduda, atrapats en un pla geomètric que ens engrescava cada vegada més. I és que aquest àrea defineix un espai de guany sobirà, de contrapoder, de creació, de recuperació de comuns. És la reconquesta d’una parcel·la de llibertat. Una línia de dos punts és vulnerable, està exposada per totes bandes cap a l’exterior. El triangle amaga un espai protegit. I aquestes parcel·les de terreny reconquerit queden aïllades de les dinàmiques del capitalisme però encara són dins del capitalisme. D’aquesta manera, els costats d’aquest triangle estan en contacte amb l’exterior i per tant en constant conflicte i tensió amb el sistema. Són les ofensives anticapitalistes que permeten preservar segurs els espais postcapitalistes d’autogestió.

Si ho intentem mirar amb algun exemple, tenim els processos de transformació centrats en reformular la relació producció::consum en que apostem per coordinar subjectes de canvi tals com consumidores i productores conscients i facilitar eines per a la transformació com són les cooperatives de consum. Així, hi ha experiències molt properes en que pageses i consumidores s’organitzen per tal que la terra produeixi allò que el consum necessita. Aquests espais d’’autoorganització i autogestió dels nostres recursos són parcel·les conquerides i aïllades de les dinàmiques habituals del capitalisme. Però segurament l’exemple més clar o més contundent podria ser la lluita de la PAH. Quan, més enllà de plantejar un procés de transformació (que per molt que en un primer moment ens pugui semblar reformista, hem d’intuir una trajectòria futura que passa per acabar amb la mercantilització de l’habitatge i la reivindicació i consecució del dret a sostre per sobre de qualsevol relació comercial), quan la PAH és capaç d’organitzar-se amb uns subjectes de canvi (que no estan ni a les institucions ni als despatxos sinó a les assemblees, a les portes de les vivendes amenaçades per un llançament, passant nit a oficines bancàries) i plantejar eines per a la transformació com la desobediència, la negociació però sobretot l’ocupació, el que està fent és generar un procomú nou, expropiar i recuperar blocs d’habitatges sencers per a donar-los un ús social. Si tornem a pensar en el triangle, la PAH tanca dins d’aquest els èxits dels alliberaments i comença a gestionar (a dia d’avui porta 10 blocs alliberats) un vertader parc de vivenda comuna, i això és una incommensurable parcel·la de llibertat i autogestió postcapitalista, que implica una constant i forta tensió anticapitalista amb el seu exterior (els costats dels triangle).

Ja per anar acabant aquestes reflexions (que van donar per molt, com veieu) afegirem una última capa de complexitat geomètrica. I és que els vèrtex i els costats dels triangles poden compartir-se. Així, mateixos subjectes de canvi poden participar de diferents processos de transformació. Els fruits de les sinèrgies aquí són més que evidents. Quatre triangles equilàters distribuïts adequadament configuren un nou triangle equilàter de mida major. Així, mantenint l’autogestió i autonomia de cadascuna de les àrees dels triangles “petits” (per que ens entenguem) aconseguim eixamplar les nostres parcel·les comunes de llibertat i reforcem aquells espais (costats dels triangles) que estan en conflicte permanent amb el sistema.

Fins aquí, que per ser la primera entrada no ens hem estat de res…

Què, ens hi posem juntes a fer triangles ? 

post01

Un pensament sobre “De triangles i altres coses

  1. Som-hi! posem-nos’hi juntes.
    Molt bon text, i reflexió, només he trobat a faltar uns enllaços que em portessin a més informació d’algunes referències i de certs referents, que de click en click em serien més fàcils d’obtenir que no retenint l’informació per després trobar-ho.
    Triangles són camins, i aixó és un blog. no? 😛
    Bona feina! endavant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s